El pensament politic de salvador segui

«Reunidos los elementos del Sindicato Libre, hemos acordado matarte a ti y a Pestañita, entre otros.

En esta ocasión no escaparéis ninguno, más allá de que tu serás el primero.. » Amb aquest anònim es dirigien a Salvador Seguí els seus assassins pocs dies abans de l atemptat.

No és gens estrany, doncs, que el Noi del Sucre es transformáis en un dels principals objectius del braç armat d una patronal que s escarrassava per liquidar escapçar les figures més insignes del moviment obrer.

Una habilitat estratègica brillant, així com una vigorosa retòrica, feien de Seguí la simbiosi especial entre un home d acció i un dels pensadors més influents d aquell sindicalisme revolucionari cada cop més vigorós.

Sempre capaç de fer equilibris entre les diferents tendències de l anarquisme, Seguí va aconseguir compactar els nombrosos grups revolucionaris en una col lectivitat ferma i organitzada, el sindicat, amb capacitat de plantar cara als seus opressors de classe.

Des del rigor històric, Xavier Diez ens invita a endinsar nos en la vida i el pensament polític d un dels personatges més populars per bé que desconegut de l anarquisme ibèric.

L creador pretén conceder resposta a problemàtiques, tan diverses com necessàries, que encara són vigents en el nostre temps, com labra l ús de la violència, la qüestió nacional i l afinitat de classes, entre d altres.

Probablement som davant la temptativa contemporània més acurada i sòlida de biografia del sindicalista més rellevant del primer terç del segle XX, centrada en aquest cas en el seu pensament i les seves inventes.